jueves, 31 de diciembre de 2009

L'ultin Dì da l'an.....

La ultime gnot da l’an ancje cognossude come la “Gnot di Sant Silvestri”, za che il 31 di Dicembar al è dedicât a chest Sant, che al jere stât Pape in epoche dal Imperadôr Costantin, chest al veve decretât la libertât religjose pai cristians e i à ancje regalât al Pape il palaç “Laterano”.

Sperin che il 2010 nus puarti a ducj, “Salût, fortune e amôr”. Mantigninsi in contat a traviers di chest mieç. Mandi.

ºººº
L'An vecjo al finis,
Il gnûf, di screi,
al travierse il soiâr di miezegnot.

ºººº

martes, 22 de diciembre de 2009

Bon Nadâl


Bon Nadâl,
Buon Natale,
Joyeux Noël,
Feliz Natal,
Feliz Navidad,
Merry Christmas,
Frohe Weihnachten,
----------------
Nol impuarte la lenghe che tu fevelis,
A son dutis compagnis
E za che Nadâl al è un sôl
Fâs Nadâl a tô mût
Tu rivarâs a capî e a fâti capî
Dal rest de umanitât.
-------
Di sigûr che biel lant tal timp, si e smamide la forme.
Cirin che no si pierdi la essence, che di cualsisei mût “Nadâl al è simpri Nadâl”.
Auguris a ducj.
---

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Il Tango tal Cjiscjel di Udin

     Il 14 e 15 di Novembar passât, tal Salon dal Parlament de Patrie dal Cjiscjel di Udin, il comun al organizà dôs zornadis cun svariadis manifestazions musicâls. Tal mieç dai afrescs e di lûs bassis si  à balât ancje il Tango. Un lunc percors al à dovût fâ il Tango par rivâ a chescj salons.

     Tai prins dal nûfcent, il Tango al scomençave a puartâ vie spazi al valzer e ae polche. Denant de domande di interdizion des autoritâts de glesie, si conte che Pio X, al vedi domandât che une cubie di balarins si esibissi, par valutâ lui stes i aspiets scandalôs dal bal.
     Daspò de esibizion il pontefiç al varès dit - A mi mi par, che al è plui biel il bal ae furlane; e no viôt pecjât in cheste gnove danze -. Cun chest al  revocâ la sanzion eclesiastiche, par cui che lu vês praticât.

     Cent agns dopo tal Cjiscjel si presente la scuele di Tango clamade “Danza y vida”, direte dal mestri Argjentin Hugo Samek, di divignince Taliane di Parme e de Ongjarie. La mestre e je Nicoletta Oscuro.

     Al è l’unic mestri di tango che a Udin al insegne il stîl tradizionâl “milonguero”, valadì il Tango che si bale tes plui vecjis e famosis “milongas” di Buenos Aires.
     Te serade dal Cjiscjel a son stadis invidadis 15 cubiis a balâ, e ogni tant il mestri al faseve une polse presentant al public 3 stîi di 3 grancj “milongueros” di Buenos Aires, che a àn fat e a fasin pardabon la storie dal Tango. I lôr nons: “Gavitto, Osvaldo y Coca y el Tete”, ju presentave proietant fotos e fasint viodi cu la sô balarine, i pas tipics di chei “milongueros”.

     Il public che al jentrave al museu, al cjalave, si sentave, cualchidun al continuave il percors museâl, daspò al tornave fermantsi di gnûf. Tancj di lôr a àn passade la serade incantesemâts a cjalâju. Ad altris ur è vignude voie di imparâlu.   O podin dome di che, in chê curnîs alì il Tango al steve benon, il paviment al jere slis e al someave un velion di altris timps…

     O ringraciin de informazion e des fotografiis ae nestre amie Priscilla De Agostini, integrante dal grup “Danza y vida”
---

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Sante Luzie

...il frêt al cuzie...

La tradizionâl fieste di Sante Luzie e je di origjin Taliane, plui precîs di Siracuse.

La liende e conte di une frute nassude a Siracuse sul finì dal tierç secul d.C.  Cuant che e veve cinc agns di etât e piert sô pari, e di li indevant cu la mari  a dedichin la lôr vite par intîr a Jesù.
Luzie e cres biele e plene di gracie, par chest motîf e stice l’amôr di un zovin pagan, che no savint dal sô vot di castitât, al intindeve domandaitji la man a sô mari.

Tal prin Luzie e rive a slontanâ lis atenzions dal zovin inamorât. Ben prest ancje la mari sin’male  gravementri, e propit durant un pelegrinaç ae tombe di Sante Agate, domandatji la vuarison de mari, Luzie e varès vût la prime vision dal sô destin: deventâ la martare di Siracuse.

Tal 304 d.C. l’imperi Roman al emanâ un edit di persecuzion di ducj i cristians, durânt chel clime il zovin amant snobât in precedente le denunzie, Luzie e ven consegnade aes autoritâts par jessi processade.
La piçule cristiane, che no à mai neât la sô fede, e ven condanade.

Il 13 di Dicembar dal 304 d.C. Luzie e colà par tiere pierdint i sens, la liende e dîs che la sô anime liberade des cjadenis terenis, e svole gloriose in paradîs.

Pe ricorence de Sante a fasin fiestis in tantis citàs, dulà che i fruts bogns a spietin che durant la gnot e sbassi dal cîl cul sô mussut, e che lâsi fûr de puarte un sac plen di regâi.
E come che al sucêt spes cu lis tradizions popolârs, a deventin publichis e cognossudis in dut il mont.
E je la patrone de viste. Te atualitât la spoie de sante e je conservade e venerade inte glesie di Sant Jeremie a Vignesie (Italie)
---