martes, 25 de mayo de 2010

25 di Mai 1810 - 2010 Bicentenari Argjentin


     Vuê o unìn concetualmentri une fieste e une frase: la fieste pal inovâl numar 200 de rivoluzion dal 25 di Mai dal 1810 e une frase unevore cognossude che dîs: “I Argjentins a dissendin des nafs”.

     Ducj o savin che, in realtât, chei che a son sbarcjâts des nafs in chest lontan e austrâl puart di Buenos Aires, a son stâts i milions di emigrants che rivant di tieris lontanis, a àn contribuît cul lôr lavôr e sfuarçs ae costruzion di cheste nazion.
     La emigrazion taliane e je stade une des plui numerosis rivadis a la Argjentine e fra lôr i furlans. Il larc viaç a traviers l’atlantic al durave plui o mancul un mês e par tancj il puart di partence e jere Gjenue cun destin finâl Buenos Aires, fasint des fermadis intermediis.

     In Argjentine tancj a àn fondât coloniis impuartantis tal interni dal paîs; za che in chei agns il teritori Argjentin al jere scuasi spopolât e si veve bisugne di man d’opare par lavorà lis imensis estensions di tieris. Altris si son fermâts tai centris urbans.
     I furlans in Argjentine a mantignirin lis lôr usancis e costums, conservant vîf il ricuart dal lôr paîs.
A son tantis lis personalitâts di origjin furlan e dissendents che si son distacats pes lôr ativitâts in diviers ambits de vite nazionâl, te politiche, te religjon, tes arts plastichis, te musiche, tai sports e la culture.
     I interessats a cognossi tai detais i nons di chescj protagoniscj a puedin ricori al libri “Los Friulanos”, editât de Associazion Dante Alighieri di Bs. As, scrit dal Dotôr Eno Mattiussi, un furlan nassût a Pantianins, in provincie di Udin, emigrât in Argjentine tal an 1947 e che al è stât President dal ex Centri di Culture Argjentin Furlan.
           Come furlans di origjin e come Argjentins dissendents di furlans, il nestri salût  ae    Republiche  Argjentine  
---

miércoles, 19 de mayo de 2010

Jacum dai zeis...















     Giacomo Bonutti, clamât “Jacum dai zeis”, al faseve il marcjadant ambulant, al jere nassût a Paradîs di Pucinie tal 1855, e al viveve a Talmassons.
Al vignive clamât il “Re dai marcjâts”, al è deventât famôs pai soi scherçs, pe sô origjinalitât e improvisazions.

     Lis contis di Jacum dai zeis a son cognossudis dapardut il Friûl, tant di meretâsi insiemi al mussut un monument, tal comun di Codroip.
Us contarai une piçule conte, che à fat il zîr dal Friûl, come dutis lis sôs storiis .

     A mi me àn contade cussì......

     Une dì Jacum biel lant a cjase sô, cul cjar cjamât di marcjanzie, al viôt che la perpetue dal plevan dal so paîs, e meteve a suiâ des cjamesis, volìnti fâi un scherç al predi, di scuindon al cjape su une e se puarte a cjase.

     Tal doman si met su cheste cjamese, cumbinazion che al passâ denant de canoniche si cjate tu a tu cul plevan, chest, che nol saveve il fat, i dîs:
- bundì… Jacum, cemût vadie? -,
- eh..siôr plevan, (e passantsi la man tor il golet de cjamese) i rispuint:
- un tic comudute di cuel –
- ma va la, tu simpri tu âs lis tôs -  i disè il predi,
- eh no “Lustrissim” cheste volte e je des sôs - !!

O varès capît che l’umôr di Jacum al jere sclet, ma che al saveve fâ ridi cu la sô grande umanitât.

Mandi. 
---               

 

miércoles, 5 de mayo de 2010

"il cjanton di Anute" I dincj di lat




     La cjase e jere grande e antighe in chel paisut solitari, lontan des citâts modernis. Lis parets di gruessis pieris discompagnis, tacadis tra di lôr cun savalon e pantan, tal jenfri si viodeve cualchi frissure che la misturance no jere rivade a stropâ.
     I vecjos a cirivin di trasmeti ai fruts i us e costums ereditâts dai lôr viei. La frute in etât precoç e veve imparât, che ogni volte che i colave un dint di lat e veve di platâlu jenfri chês pieris, cussì cuant che di vecje e murive ju varès puartàs cun je.
     Il barcon dal dormitori al jere une vore grant, cjalant fûr e viodeve un cîl celestin e lâju lontan lis montagnis sblancjadis di nef, ma purtrop no i bastave.

     Il so sium al jere di vê une cjase come chês viodudis in citât, cuant che e leve a fâ spesis cun sô mari.
Al cjalâlis tant bielis, ben pituradis e i mûrs drets, e leve in gaudie.
Une dì, bielzà cressude, la fantate e lassà il paisut, lant a vivi tune citât cu lis cjasis gnovis e pituradis, ma la sô cjamarute e jere tant piçule che al jentrâ e sintì frêt, chês parets ai davin sbisie, malcuietece, si sintive come presonire.
     E vierzè il barcon cjatantsi denant di une grant cjasament che al paronave la citât, si spaurì no viodint chel cîl celestin che viodeve te sô cjase lontane, sintint un dolôr profont par vele bandonade. Di colp, daurman i jentrà une voie di tornâ ae sô cjase di pieris discompagnis dulà che a jerin platats i soi piçui dincj di lat.
---
     Cheste conte, premiade l’an passât de "Upam" tal cors di leterature de Universitât par majôrs, le à scrite Anute Leonarduzzi,  
di Rosari Santa Fé, Argjentine.
---